T’ha enquimerat la gràcia fugitivad’un desig i ara ets deserta, oh ment.Ai soledat sense dolç pensamenti foll traüt sense paraula viva!Però ¿què hi fa, si dins el teu oblitla inquietud pregonament perdura?Encara el goig sobre la carn s’aturaduent l’anunci d’algun cant no dit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario